dissabte, 12 de desembre de 2015

Forada i Benimaimó

Aquest dissabte na Laia i jo hem reiniciat el bon hàbit que començàrem l'hivern passat: anar a caminar per Eivissa amb el grup de Coneixement del Medi de l'Institut d'Estudis Eivissencs. En aquesta edició la ruta ha estat planera, tranquil·la i molt interessant. Hem partit des de Forada i, fent una volta circular, hem tornat al punt de sortida passant abans per la vénda de Benimaimó, totes dues a Portmany.

Canal de can Gasí
Tot i ser dues véndes tant pròximes i semblants en moltes coses, destaca la rojor de la terra de Forada amb la terra blanca de Benimaimó. Caminant per la zona han ressonat i destacat alguns topònims com la Tallada de Benimaimó, que és un bocí de la vénda que en comptes de pertànyer a Sant Mateu passà a formar part de Sant Rafel. Altres noms han estat la vall i el puig d'Alcalà, o el canal de can Gasí. Hem pujat a un petit puig de no molt més de 200m (puig d'en Secorrat) des d'on es veia bona part del pla de Portmany amb la Talaia al fons, entre altres muntanyes com el puig Cirer o puig Gros, que és el que, des de Formentera, es veu al centre de l'illa i que té el cimerol pla, donant la impressió com si d'un volcà pogués tractar-se. Al costat d'aquest hi ha el puig des Merlet o puig de sa Pega.

Canat a la canal de can Gasí
Alguns punts d'interès etnològic que he descobert han estat la font de Forada, que té una capella molt ample amb dues corrioles i dues piques que temps ha, allà cap als segles II aC. i I dC, foren dos trulls de l'època púnico-romana; i l'existència de canats. Els canats són com conductes excavats a la roca per on desviar l'aigua cap a safarejos llunyans i formen part de sistemes de regadiu avui ja en desús molt més complexos del que mai hagués imaginat. 

A banda d'això, s'ha parlat també de si el paisatge eivissenc actual, amb un predomini clar dels pins respecte a la resta d'arbres és natural o producte de l'activitat humana, però això és ja una altra història.

Font de Forada i bona part del grup excursionista